Dijous, Novembre 23, 2017

Pregó de Festa Major de Carles Navau

Benvolgudes veïnes i benvolguts veïns,

em sento molt honrat  i, alhora, em fa molta il·lusió estar aquí per fer el Pregó de  Festa Major.  Bellcaire és el poble on vaig neixer i on vaig creixer. És el poble on vaig aprendre a caminar i a córrer, a jugar  a futbol o a pujar amb bicicleta. És el poble on jugava, a la plaça del Mercat o a les piscines. És el poble on els Reixos (que no els Reis) em portaven els regals, on es mataven "cotxos" i no porcs.  És on vaig anar al cole i on vaig aprendre a contar.  Malgrat fa anys que no estic tots els dies a Bellcaire, el meu poble és Bellcaire. I és justament per això pel que em fa molta il·lusió poder fer aquest Pregó.  

He de confessar-vos , però, que després d'acceptar l'encàrrec, no em va ser senzill decidir de què podia parlar.  El meu fill va suggerir-me que fes una analogia entre la Física (que és de lo que treballo) i Bellcaire (que és l'objecte del Pregó): podia parlar d'àtoms que s'uneixen formant un cristall i alhora de veïns que s'uneixen formant un poble; o podia parlar del gat d'Schrodinger, que està viu i mort a la vegada i  dels Bellcairencs que, com jo mateix,a la vegada  vivim i no vivim al poble.  Sortia un Pregó una mica estrany i no ho acabava de veure clar.

Però un dia, mentre pensava amb tot això, vaig llegir una cita d'en Ciceró, un polític romà  del segle I abans de Crist. Resumida, la cita ve a dir  "La pagesia és la més noble de les activitats dels homes lliures".  Vaig caure en  el fet que la meva feina (fer classes i la investigació científica) no és tant diferent a fer de pagès: s'ha de sembrar, que vol dir aprendre, estudiar i ensenyar i aprendre ensenyant, també s'ha de treballar dur,  dia a dia,  i si ho hem fet bé, podrem collir, que voldria dir descobrir alguna cosa o veure que has pogut ajudar, encara que sigui una mica, a un alumne a aprendre.  Ben mirat,  també tenim pedregades i gelades, en el nostre cas en forma de crisis econòmiques, retallades en educació i en investigació, canvis legislatius o burocràcia absurda.  Vaig pensar que potser seria una bona idea fer el Pregó reivindicant l'educació i l'activitat científica com una altra de les (aprofitant la cita d'en Ciceró) "activitats nobles per homes i dones lliures".

De fet, estic completament  convençut que tots nosaltres, petits i grans, tenim una mica de científics a dins. I crec que és així perquè el motor principal de la ciència és la curiositat. Perquè tots nosaltres volem aprendre una mica més, anar sempre una mica més enllà.  Perquè observem les coses i ens preguntem  "perquè?". Intentem trobar noves solucions a vells problemes i ens fem noves preguntes. Tots intentem millorar contínuament en el nostre àmbit. Aquest és, en el fons, també l'objectiu de la Educació i de la Ciència.

Per tot això crec  que la  Educació, el Coneixement en general i la Ciència en partícular són unes de les eines fonamentals de creixement per un poble i una societat.  Són també eines bàsiques per fomentar  la llibertat, la igualtat, i el respecte mutu.  No avançarem com a societat si no invertim molt i molt en Educació i en Investigació. Si no sembrem, no collirem.  I no ens ha de fer por treballar dur; el que ens hauria de fer por de veritat és no sembrar.

Ben mirat, això mateix pot aplicar-se a gairebé totes les activitats que tots nosaltres duem a terme. Siguem físics, pagesos, mecànics, electricistes, advocats, metgesses, pastissers, bombers, astronautes, infermers, mestres,  paletes,... si sembrem amb bones llavors i treballem de valent i amb la curiosistat necessària, millorarem, segur!

No voldria acabar sense parlar un moment de totes aquelles persones que, pels motius que siguin, no vivim a Bellcaire però que mai hem deixat de ser Bellcairencs. Tornem al nostre poble perquè aquí hi tenim arrels, com l'arbre que s'enfila, però que mai aixeca el peu de la terra que l'ha vist neixer. Tornem perquè és aquí, a la Serra, al Pedrís, al Penal, a Filella, ...,  on els nostres avis, avies, pares, mares, germans... s’hi deixen i s'hi han deixat la pell.  Tornem, perquè volem tornar... a casa.

Benvolgudes veïnes i belvolguts veïns. Moltes gràcies de nou per convidar-me a fer el Pregó. Reitero que ha estat un gran honor i un privilegi poder-ho fer. No em queda més que desitjar-vos a totes i a tots molt bona Festa Major i acabar el Pregó com és tracidional en aquests actes:

-Visca Bellcaire!

Bellcaire d'Urgell, 19 de Maig de 2017.